.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«el Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit.
Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.»
Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.»
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

Ac 1,1-11

Salm Responsorial

R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor.   

Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme. 
El Senyor és l’Altíssim, el terrible, 
Rei de reis a tot el món.  R

Déu puja enmig d’aclamacions,

al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li, 
canteu al nostre rei. R

Que és rei de tot el món, 
canteu a Déu un himne. 
Déu regna sobre les nacions, 
Déu seu al tron sagrat. R

Sl 46, 2-3.6-7.8-9 (R.: 6)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants.
Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre.
Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud. 

Ef 1,17-23

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles :
«Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.
Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.»
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo.
Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu. 

Lc 24,46-53

"Ara comença la tasca dels apòstols"

La festa de l’Ascensió (antany una de les més tradicionals) ens fa pensar en el final de la presència física del Crist Ressuscitat entre nosaltres. Ens ho diu la primera lectura fent servir, però, un llenguatge espacial adequat a la nostra comprensió perquè el Crist Ressuscitat és fora del nostre temps i del nostre espai (no cal dir que el cel no és un lloc concret, a dalt o a baix sinó allà on hi ha la presència de Déu). Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells i un núvol se l’endugué i el perderen de vista. El mateix diu Lluc a l’evangeli: Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel. El núvol representa que Jesús entra en l’àmbit de la divinitat. Ell, el Fill de Déu es va encarnar. Però ara ha acabat la seva missió aquí a la terra i torna ja amb la seva humanitat ressuscitada al costat del Pare. (D’una manera semblant la segona lectura ens diu que ha entrat al cel mateix i s’ha presentat davant Déu per nos - altres). Per això ara és l’hora dels deixebles. Els homes vestits de blanc diuen als apòstols: Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’a nava al cel. Jesús tornarà gloriós a la fi dels temps, però ara és l’hora de fer realitat el que els ha dit ell mateix abans: Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra. Aquesta és la tasca dels apòstols i també la nostra. Per a realitzar la seva missió necessiten, però, la força de l’Esperit. Per això a l’evangeli Jesús els promet que seran revestits del poder que vindrà de dalt, del poder de l’Esperit I ells plens d’una alegria immensa es llençaran a complir la seva tasca que és també la nostra tasca: portar l’evangeli fins als últims racons de la terra. Això sí, amb la força de l’Esperit.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES